El río (Le fleuve, 1951) - Jean Renoir

Sinuosa i serpentejant, El río explica el despertar adult d'una noieta, la Harriet, que viu amb la seva família occidental a l'Índia de la postguerra. Són rics, és clar, però estan perfectament integrats en l'essència del país, amb els seus costums i amb la seva gent (per bé que tenen servents que, òbviament, son indis). La vida es viu molt diferent, en un país com l'Índia, amb les seves tradicions, els seus rites, la seva vida vessant a borbolls pels carrerons i places polsoses. I el riu, és clar, també hi ha el riu. Un riu que articula tot, que vehicula tots els elements de la vida, en un fluir incessant i poderós.


L'arribada del Capità John, ex-combatent que pul·lula pel món intentant retrobar el seu espai, el seu lloc, desencadena el la revelació adolescent i desboca les hormones de la Harriet i de dues amigues seves. Però no només es tracta d'amor i d'atracció sexual, sinó de maduresa, d'entomar les dificultats, les frustracions i les desgràcies.

Tot això... tots junts... al jardí... Tots feliços i vostè aquí, amb nosaltres... no volia que això canviés... i ha canviat. [...] Era com si fos un somni. I vostè l'ha fet real. No volia que fos real.

Així mateix li etziba la Valerie, una de les amigues de la protagonista, al Capità que ha vingut a treure el tap de l'ampolla. Com a element forà, com a intrús, genera alhora fascinació i neguit, seducció i desencaix. Però els rius sempre troben la manera d'adaptar-se a les esllavissades que li cauen al damunt, de doblegar els turons i els accidents amb colzes sinuosos que el permeten continuar.

- Melanie... què hem de fer?
- ... Consentir
- Amb què?
- Amb tot.

Perquè del que es tracta, per descomptat, és de seguir endavant, a pesar de tot, però enduent-nos cada instant, cada fet, cada vivència amb nosaltres, com redefinint-nos a cada pas, com morint i renaixent a cada moment.


El río rescata aquell cinema bell i fluid del Jean Renoir, rodada en un technicolor espaterrant, bellíssim, intens com una mala cosa (van caler fins i tot retocs de post-producció per assolir el grau de saturació dels colors que Renoir buscava), amb una història sobre la vida i els cicles, sobre la transcendència i la nostra ínfima posició en el cosmos. Fascinant, encisadora i extremadament bella, El río esdevé un exercici contemplatiu alhora que provoca la reflexió i un cert misticisme.