El lado bueno de las cosas (Silver Linings Playbook, 2012) - David O. Russell

3 comentaris
Entretinguda? Molt. Actors que fan bé la seva feina? Indubtable. Una història curiosa i ben explicada? Bé, d'acord. Però el que no podem entendre és que la maquinària de màrqueting de Hollywood hagi fet creure a la gran majoria de la població cinèfila que aquesta és:
a) una peli independent.
b) una comèdia diferent.

D'independent no en té res. Punt. Passem a una altra cosa.

Diferent? Si, home, i tant! Diferent en el sentit de que aquesta comèdia romàntica (perquè és una comèdia romàntica, li pesi a qui li pesi), no la fa la Jennifer Aniston, la Drew Barrymore o l'Adam Sandler. La resta és exactament igual, tant a nivell d'estructura com de desenvolupament, a una comèdia romàntica a l'ús.

Però espereu, no em deixeu anar, que m'embalo. La gent pot creure el que vulgui, només faltaria. Així que parlem de la peli. La peli... bé... la peli està entretinguda, sí, passes l'estona. Apa, gràcies.

3 comentaris :

Fàtima ha dit...

la pel.lícula no està malament...però sincerament crec que està sobrevalorada...i la Jennifer Lawrence també....és ...una comèdia romàntica..

Anònim ha dit...

Yo tampoco entendía por qué la peli estaba tan sobrevalorada, hasta que alguien me explicó que el hijo de Robert De Niro sufre síddrome bipolar, que él lo contó en la campaña de promoción (http://www.youtube.com/watch?v=ah40sXcZcfY) y que el público hizo el resto. Aún así, sobrevalorada.
Neus

Marc Ambit ha dit...

Habíamos oído lo que comentas, Neus. Y entendemos que haya influenciado en positivo a mucha gente.
De hecho, tenemos pendiente un post (muy crítico, ya te adelanto) sobre los carteles de "Basado en un hecho real" al principio de muchas pelis. A mi, por ejemplo, me genera rechazo :/