El Golden Ticket del Willy Wonka
Recordo perfectament que, ja llavors, de la pel·lícula només em va agradar la primera meitat (com anys després em passaria amb la versió del Tim Burton). Aquella mena de faula dickensiana amb una família hipermegapobra, un nen amb cara de trist, desarrapat i deixadot, que s'aferra a una única possibilitat de posar-hi il·lusió i color a la seva vida em va arribar molt endins.
Aquest va ser el moment més màgic de la peli.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada