L'année dernière a Marienbad (1961) - Alain Resnais

"C'était pas l'année dernière / C'était pas a Marienbad" començava cantant la Viktor Lazlo en el seu tema Canoé Rose. Va ser el primer cop que vaig sentir anomenar aquest poble de Txèquia.
El segon cop va ser en uns pocs volums d'una enciclopèdia cinematogràfica que ma mare em va comprar per sorpresa en uns encants i que repassava alguna de les pel·lícules més mítiques de la història.
Des d'aquell moment vaig voler veure L'année dernière a Marienbad.
Però un no sap mai ben bé per què acaba veient unes pelis i descartant unes altres, que queden en el prestatge de "pendents" durant anys, acumulant pols i fent que els ulls ja no s'hi detinguin en buscar una peli per veure.


Però el temps sempre retorna als punts de partida. Recentment vaig tenir l'ocasió de llegir la fabulosa -però ínfima- novel·la del Jorge Bioy Casares, La invención de Morel, en la que la pel·lícula de Resnais es basa tímidament. I llavors sí que ja no vaig poder evitar cercar-la d'entre la meva videoteca i veure-la.

Ho he fet tot just fa unes hores. I encara estic en estat de xoc. Desafia qualsevol qualificació, qualsevol interpretació narrativa -tot i que haver llegit la novel·la de Bioy Casares et permet seguir alguna pista prou sòlida-. Un, per descomptat, té les seves teories sobre el que els hi passa als estranys i perduts protagonistes -un home que s'acosta a una dona insistint que ara tot just fa un any ells es van conèixer a Frederiksbad (o era a Marienbad?), i ella que diu que no se'n recorda- però aquestes possibles teories no tenen cap importància. No és aquesta la mirada que et farà gaudir del film.
Brusca, abrupta, avançant a salts, aturant-se de cop, jugant amb l'espai i el temps, desafiant les convencions del cinema narratiu, la peli navega per entre records més o menys veritables, converses aparentment insubstancials -i sentides en altres llocs, en altres moments- i desemboca en un seguit de sensacions que t'atrapen i t'arrosseguen.

Si algú em pregunta després d'haver vist el film, "Què ha passat?", li respondré, inevitablement, "No me'n recordo".