La cueva de los sueños olvidados (Cave of Forgotten Dreams - 2010) - Werner Herzog

3 comentaris
Werner Herzog és un director molt particular. He de dir que no està entre els meus 5 directors favorits, però sens dubte és un dels autors que més respecte i admiració em mereixen, i més encara després de veure el seu últim documental: Cave of Forgotten Dreams.

La peli es va programar com a cloenda del I Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona  i va aixecar força expectació: més de 100 metres de cua per veure un documental rodat en 3D per un director tan personal com en Herzog, sobre una de les troballes més impactants de la humanitat.

I l’expectació està més que justificada, ja que al cap de 5 minuts de començar la peli es fa evident que s’està davant d’una cosa bastant excepcional.

La història és la següent: l’any 1994 un grup d’espeleòlegs van descobrir al Sud de França una cova amagada i tancada durant més de 25.000 anys!
Quan van explorar-la van descobrir centenars d’animals dibuixats: cavalls, mamuts, lleons, espècies ja extingides... tots ells representats amb molta cura, aprofitant les cavitats i conformant tot un escenari amb imatges impactants i d’una bellesa molt especial.

Herzog va obtenir un permís extraordinari per rodar dins de la cova gràcies a que el Ministre de cultura francès era admirador seu. A més, per ajudar a que el triessin només va cobrar 1 € pel projecte, i així es va acabar decidint que fos l’alemany l’intermediari per a mostrar a la resta del món la mostra d’art més antic de la humanitat, amb pintures que tenen més de 30.000 anys.

La cova està precintada per a conservar les delicades condicions ambientals, ningú hi pot entrar excepte els investigadors i el mini equip de Herzog que va haver de rodar en unes condicions molt restrictives. Tot i aquestes enormes limitacions, el film flueix durant 95 minuts gràcies a la força de les imatges i al particular estil del director que és capaç de formular un discurs sobre l’art i el temps molt captivador.


Captiven també els “personatges”, els investigadors que tria Herzog són sempre persones especials, capaces de vestir-se amb pells i donar el toc personal a un documental que ens parla, precisament d’allò que ens fa humans.

I cal destacar l’ús espectacular del 3D, que ens permet entrar en la cova, veure les pintures i les formacions calcàries en  un espectacle realment impressionant.
Es diu que Herzog era absolutament reticent a rodar en 3D, però veient el resultat, no m’és possible imaginar el documental sense aquesta tecnologia.

El millor de tot és que Herzog ens ensenya un escenari que (probablement) cap de nosaltres podrà veure mai en persona i, posats a triar, no se m’acut una manera millor de veure aquest espectacle ni una persona més adequada per explicar-nos-el.

3 comentaris :

Dàrius ha dit...

Ei Noemi !!!

M'agrada molt el Herzog i les cortines de vellut vermelles del vostre blog!!! Felicitats! Llàstima que no veu fer un post abans de la projecció de la peli, perquè jo hi hagues anat 3 dies abans per fer cua, com una fan esbojarrada del Justin Bibier... en fi...

Salut!

Marc Ambit ha dit...

Totalment d'acord amb la Noemí. Aquesta peli és realment encisadora, visualment i intel·lectualment.

Les primeres imatges d'un 3D pur i cristal·lí arrancaren uns quants "ooh"s d'entre el públic.

Un crack aquest Herzog, i en plena forma!

noemix ha dit...

Quina llàstima Dàrius! Doncs es una peli per veure en cinema, a tota pantalla i en 3D. Suposo que l'acabaran estrenant, així que estarem atents!