Aruitemo, aruitemo (2009) - Hirokazu Kore-eda

Sembla mentida, veient aquesta peli de'n Kore-eda, que la major part de la producció cinematogràfica d'avui en dia es compliqui tant la vida per omplir un parell d'horetes de cel·luloide. I dic això perquè aquest film del japonès és la (aparent) senzillesa materialitzada en cinema.

Des del primer fotograma (i no és una llicència literària, des del veritable primeríssim fotograma), la sensació de proximitat que transmet aquesta cinta és tan absoluta, que fa que tot el film, que tots els personatges, diàlegs i situacions, semblin total i absolutament creïbles. Dues dones, una mare i sa filla, preparen el dinar anual de retrobament familiar. I de què parlen en aquesta primera escena? De foteses gastronòmiques: que si el raba va millor per aquest plat, que si jo prefereixo les pastanagues.
Per descomptat, els diàlegs, més endavant, introdueixen altres línies argumentals més sucoses, però ja des d'un bon principi, Kore-eda obliga als seus personatges a ser reals, a parlar d'allò que totes les famílies parlen en retrobar-se.
Els diàlegs, un dels grans encerts d'aquesta peli, inclouen records d'infantesa, d'esdeveniments dramàtics, petites baralles insubstancials, altres de més dures, retrets, enveges, gelosies, etc. En definitiva, l'arquetípic quadre familiar que tothom coneix/pateix.
El millor que es pot dir d'aquest film de Kore-eda -sense desvetllar-ne cap detall innecessari- és que durant el seu metratge no hi ha qui se'n pugui estar d'escoltar cada paraula, cada entonació, d'observar cada gest per no perdre's cap dels minuciosos detalls que el guió i la direcció col·loquen en pantalla, doncs la subtilesa és la qualitat predominant aquí, en l'extrem oposat, posem per cas, de la també magnífica Secrets And Lies del Mike Leigh. Res no és el que sembla en les relacions humanes, i Kore-eda ho transmet amb calma i precisió.

És aquesta doncs, una meravellosa pel·lícula per reconciliar-se amb el cinema més veritable, més proper, el que no sembla requerir més esforç que el d'explicar una bona història amb la delicadesa i la cura necessària. Artesania fílmica pura és el que ens trobem a Aruitemo, aruitemo.