Deer Hunter (1978) - Michael Cimino

Quan un servidor era ben petit, ma mare va anar al cinema a veure El Cazador, empesa pels Oscars d'aquell any. I quan va tornar recordo només que em va dir: "Buff, una peli molt dura".
Han passat trenta anys i mai m'he atansat a veure aquesta peli del Cimino, qui sap si influenciat per les paraules "preventives" de la meva mare. Però la única cosa que puc dir hores d'ara és que tenia tota la raó. Buff, una peli molt dura.

El film està dividit en tres actes ben marcats. El primer de tots, el meu favorit, presenta als personatges en el seu poble natal, amb l'excusa del casament d'un d'ells. Les imatges del poble (Clayrton, Pennsylvania, un reducte d'emigrants russos al voltant d'una foneria), gris, d'atmosfera feixuga, amb xemeneies que semblen espines que li surten de les entranyes, son desoladores. Els protagonistes, una colla d'amics molt avesats a la beguda i a anar de cacera afronten un cap de setmana crucial en les seves vides. Tres d'ells, els personatges del Christopher Walken, el Robert DeNiro i el John Savage, s'han allistat per combatre al Vietnam, i aquest últim, abans de partir, es casa amb la seva promesa. Durant una primera hora, el film només busca entre els racons d'aquest cap de setmana cabdal, els detalls, les pistes que arrelen els personatges a la seva realitat, concloent amb una cacera de cérvols -amb premi final- que acaba a la taverna d'un d'ells, rumiant pensativament al voltant d'una melodia tocada al piano per un d'ells. I és aquí on arrenca l'apoteosi fílmica. En una el·lipsi contundent i implacable (com la resta del film), Cimino passa dels sis amics pensatius i cap cots a l'infern de la jungla del Vietnam, amb bombardejos, assassinats i violència sagnant. L'impacte emocional és tan violent que un no es pot treure el mal cos de sobre ja fins al final.

Entre mig, les famoses escenes de la ruleta russa, la bogeria col·lectiva i individual, la demència humana a 24 fotogrames per segon. I en el darrer terç, la tornada a casa, amb algunes de les metàfores antibel·licistes més punyents de la història del cinema, no centrades en la violència sobre el camp de batalla sinó sobre la terra que ha vist créixer a uns homes que ja mai més tornaran a ser el mateix.

Esfereïdora, tensa i dura a parts iguales, Deer Hunter passa per ser un dels puntals del cinema americà i aquest cop, sense que serveixi de precedent, probablement sigui cert. Molt abans que Platoon o Born On The 4th Of July, moltíssim abans que les cartes des d'Iwo Jima, Cimino colpejà les consciències americanes en un moment molt delicat, en un dels exemples clars de cinema que transforma la societat.