Persona (1966) - Ingmar Bergman
Impertorbable mostra de que el cinema no té edat, de que el cinema d'avantguarda ja fa temps que existeix i, en definitiva, que com promulgava Dreyer, un primer pla diu molt més que un moviment de càmera, un diàleg o qualsevol altre recurs narratiu.Particularment si la cara és la de la Liv Ullman o la de la Bibi Andersson.
Temàtica agosarada, aprofundint en l'ànima humana i en la desolació, tractant temes que ningú mai ha sabut explicar, aquests són els ingredients que han convertit Ingmar Bergman en el millor director de la història del cinema.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada