La Jungla 2.0 (2007) - Len Wiseman

Quan el productor Joel Silver va escometre la primera part de La Jungla de Cristal, es va proposar renovar un gènere que havia caigut en mans de gimnastes com els Jean Claude Van Damme i companyia. Ho va aconseguir presentant un heroi que, per primer cop en les pelis d'acció, patia (i de valent), sagnava (molt) i se'l veia ja no com un superheroi sinó com un heroi més proper i vulnerable.
En les seves dues seqüel·les posteriors, les innovacions van desaparèixer per deixar més espai a les recaptacions multimil·lionàries.
En aquesta quarta entrega però, la fòrmula es reinventa i, un cop més, Joel Silver aconsegueix donar un pas endavant i empènyer el gènere de l'acció trepidant fins a un estadi superior. Aquest cop ho aconsegueix a partir del muntatge i d'uns trucs de càmera realment enginyosos i innovadors que ens fan oblidar els ja habituals forats narratius, les mentides i les troles diverses que sempre tenen un paper destacat en aquest gènere concret.

Entretinguda fins a l'extenuació, es podria dir que si aquesta no fos la quarta part d'una saga, de ben segur que n'iniciaria alguna de nova, doncs compta amb els suficients elements innovadors i les racions d'adrenalina necessàries per demanar que en John Mclane torni a estar en el lloc equivocat, en el moment equivocat.