Old joy (2006) - Kelly Reichardt

1 comentari
Pel·lícula mínima al voltant d'una excursió al bosc que un parell d'antic amics emprenen. No s'han vist durant molts anys, i les seves vides han seguit camins ben diferents. L'un és una mena de pacifista zen, naturista, amb un món interior pretesament molt intens. L'altre està a punt de ser pare.
Tots dos fan el camí amb esperits diferents, buscant-ne resultats diferents, deixant veure, en els petits detalls, en les seves mínimes reaccions i gestos la seva manera d'entendre la vida i la maduresa.
Els acompanya la Lucy, la gossa d'un d'ells, que sembla ser la que més gaudeix del trajecte, absolutament al·liena a les pressions "socials" que els dos excursionistes pateixen.

Calmada, contemplativa, gens invasiva i, per contra, amb una estranya qualitat per arrapar-se't ben a dins a mesura que l'excursió avança. L'espectador avança com si fos un excursionista més, buscant la seva posició al respecte dels temes que hi van sortint.
Interpretada amb molta convicció pel Daniel London i pel músic Will Oldham, produïda pel Todd Haynes (director de I'm not there, Velvet Goldmine, Far from heaven) i amb una banda sonora dels Yo la tengo, la pel·lícula t'atrapa pel seu ritme i per la seva calma, portant-te de la mà per aquesta excursió iniciàtica.

Guanyadora de nombrosos premis, Old joy és un molt bon aperitiu per la següent pel·lícula de la directora nod-americana, Wendy and Lucy, molt més rodona i definitivament més punyent. Però, amb tot, Old joy es gaudeix, doncs és un cinema que sembla veritablement independent (desproveït, però, de la estúpida parafernàlia suposadament independent) i que sense colpejar-te durament s'et va colant per sota la pell fins a quedar-s'hi llargament.

1 comentari :

Descubrepelis ha dit...

Kelly Reichardt es realment una cineasta imprescindible, tot i que Old Joy encara la tinc pendent.