La peli de... la Fàtima Deulofeu

1 comentari
Una de les coses que més ens encanta de la nostra secció favorita, La peli de..., és quan les col·laboracions que els nostres amics i amigues ens fan toquen el terreny de lo personal. Per això ens ha tocat tant el que ens ha escrit la Fàtima Deulofeu sobre la seva pel·lícula favorita, donat que, a més, segurament és una de les favorites de molts de nosaltres.
Per cert, si mai no sabeu quina sèrie veure, pregunteu-li a la Fàtima. Ella és la que ens ha recomanat totes les grans sèries que hem vist últimament (no falla mai!).

_____________________________________


La primera imatge que em ve al cap al pensar en el cinema és la del meu pare. D'ell vaig heretar la passió per la cultura en general, i pel cinema en particular. Quantes tardes mirant pel.lícules sense parar, quantes nits en vetlla esperant la retransmissió dels Òscars...

El primer problema que m'he trobat ha estat triar la pel.lícula, doncs n'hi ha moltes, moltíssimes, però al final m'he decidit per una pel.lícula que crec que va ser el despertar al cinema per a moltes persones de la meva generació, els nascuts en les dècades dels 70 i 80. Es tracta d'E.T: El extraterrestre.


E.T és una pel.lícula de ciència ficció de l'any 1982 dirigida per Steven Spielberg. Es tracta d'una història sobre l'amistat. El protagonista és l'E.T, un ésser d'una altra galàxia, bastant lletjot (no ens enganyem) però del tot adorable, (te l'enduries a casa sense pensar-t'ho gaire) i una família, amb l'Elliot al capdavant, que quan el coneix, doncs se l'endú a casa.

No explicaré més, pels spoilers, ja sabeu...

La vaig anar a veure en una típica tarda de diumenge de programa doble. La meva millor amiga, l'Anna, ja l'havia vist i en parlava maravelles. El pare volia esperar perquè el meu germà estava malalt i no hi podia anar, però com que em vaig posar tant pesadeta hi vam anar. Una setmana més tard vaig repetir, algú havia d'acompanyar al meu germà...



No recordo si era la primera vegada que anava al cinema o no, però si recordo l'emoció que vaig sentir quan es van apagar les llums i la pantalla es va il.luminar. Em va absorbir completament, era enorme, i em vaig deixar transportar per la història. Vaig tenir la sensació que estava sola al cinema, que la projectaven només per mi, que fins i tot jo també n'era una de les protagonistes... encara avui m'encanta anar al cinema tota sola i experimentar aquella mateixa sensació (un pèl narcisista??).

Va ser un dels dies més emocionants de la meva vida, vaig descobrir que existien els extraterrestres, que tenien casa i telèfon, igual que nosaltres, que vivien a la lluna, que tenien una llanterna al dit, que els agradava la pizza, que tenien les cames curtes..... i que tenien els ulls blaus!!!

Suposo que tots en voliem un a casa, ja m'imagino les cartes a Ses Majestats després d'haver vist la pel.lícula.


De sobte tots anàvem amb la bicicleta (amb cistelleta clar..), a tota màquina imaginant que podíem volar si pedalàvem prou fort. L'arribada a l'escola era una arribada massiva de potencials E.T, doncs anàvem tots amb la motxilla a la cistella i la jaqueta a sobre tapant-la i ja sabeu les paraules que estàven de moda, SI, les dues que cada vegada que miràvem al cel pronunciàvem incansablement amb el ditet enlaire.

En fi, que va ser un despertar al PERQUÈ NO, que va fer volar la imaginació de milions de nens, i no tant nens, que sempre recodarem aquella pel.lícula.

La fantàstica BSO de John Williams...et transporta just al moment que tenies el nus a la gola.



Més endavant, ja en VHS, vaig veure tantes vegades aquella pel.lícula que va acabar amb el color sèpia que tots recordem de les còpies de "Verano azul" que ens oferien cada estiu.

Ara, he preparat un visionat per les meves nebodes bessones de 10 anys, vull que la vegin. Segur que l'estètica els semblarà arcaica, els efectes ni t'explico, però segur que si es deixen endur per la història, també s'enamoraran d'ella.

De fet, he llegit en algun lloc que encara ara és una de les pel.lícules més taquilleres de tots els temps, així que segur que tots sabeu de què parlo. Si als anys 80 hagués existit el Twitter sens dubte #TotsSomET hauria estat Trending Topic !!!



1 comentari :

peli davui ha dit...

ET és una de les millors pelis que per mi defineixen "la màgia del cinema". Quan era nen, vaig tenir tots els gadgets possibles i merchandising de la peli. Tots volíem ser Elliot. I els pares tornaven a ser nens a través dels seus fills. Tota la família sortia "unida" en veure la peli. I sí, una BSO que et posa la pell de gallina i et fa pedalar cada cop més ràpid. Volar? Segurament també!