Into The Wild (2007) - Sean Penn

El primer cop que vaig tenir noticies d'un Sean Penn darrera de la càmera va ser en la desigual pel·lícula de curtmetratges temàtics al voltant dels atemptats de l'11 de setembre 11'09'01 - September 11 on, amb l'ajut d'un esplèndid i madur Ernest Borgnine, confeccionava una metàfora perfecta, estètica i temàticament, que es convertia en la millor peça del puzzle i m'obrí els ulls davant del talent del, d'altra banda, esplèndid actor.

No m'he topat fins avui amb cap altre film signat per ell, però haig de dir que les meves impressions inicials segueixen intactes després d'aquesta notable road movie jacklondoniana.

La història d'un jove talentós que abandona tot contacte amb família, diners i civilització per encetar un viatge iniciàtic cap a l'ancestral Alaska per viure-hi tan sols del que la natura el pugui proveir és explicada amb cura, sense estridències i amb intenció de no plantar l'espectador davant d'una faula perfecta que posi les dents llargues i comporti la frustració de veure's incapaç d'abordar un repte com aquest. Ans al contrari, Penn ens mostra el camí, per tal de que nosaltres mateixos ens n'anem adonant de la veritable essència del somni del jove Alex Supertramp -nom que s'inventa sobre la marxa per acotar definitivament la seva vida anterior i l'actual-. Pel camí hi haurà temps per les penúries, per les noves coneixences, per la sedimentació dels valors alhora que pels moments en els que els mateixos trontollen.

Explicada amb matisos, amb un delicat equilibri entre els personatges i els escenaris -hagués estat molt fàcil caure en el parany de convertir el film en un seguit de postaletes per a somiatruites-, Penn dibuixa uns personatges en trànsit, no tan sols geogràfic, però també intern.

No puc evitar però, un cert aire a oportunitat perduda, sobretot quan penso en què n'hagués pogut fer d'una història com aquesta algú com en Werner Herzog, que ja dibuixà molts retrats de somiatruites embarcats en somnis impossibles (Aguirre, Fitzcarraldo, Timothy Treadwell, etc.) amb resultats molt més corprenedors i autèntics. I és que, tot i la notable factura, Into the wild acaba deixant un cert regust a producte segur, filmat més amb el cap que amb el cor, en una història que segurament demanava més carisma i autenticitat autoral.

Amb tot, Penn s'empesca moments interessants, profunds i capeja amb habilitat dificultats narratives evidents per lliurar un viatge ple de matisos i d'idees interessants, en una pel·lícula que, donats els temps que corren és d'obligada recomanació.