Sayat Nova - El color de la granada (Sayat Nova -The Color of Pomegranates, 1969) - Sergei Parajanov

Hi ha pel·lícules belles. I després hi ha Sayat Nova.

Perquè el director armeni, després de repudiar les seves pròpies obres anteriors (dictades pel partit Comunista) s'embarcà en un projecte cinematogràfic que és, alhora, una reivindicació d'un poeta/trobador i d'un país, Armènia, que s'escola a cada pla d'aquesta bellíssima pel·lícula de peculiar narrativa i fascinants imatges.


Parajanov parteix de bastir una mena de biografia del poeta Sayat Nova a partir de fragments de la seva vida; i ho fa prescindint d'una narrativa realista per concatenar uns tableaux vivants episòdics que ens mostren diferents moments de la seva existència. Així, Parajanov ens dóna accés a la seva infantesa repressiva, al primer amor, al dolor per la pèrdua, la crida de Déu i, per descomptat, la mort.

Però Parajanov no insufla vida a aquests tableaux de manera narrativa, sinó que ho fa recorrent a un llenguatge poètic, posant-se així a l'alçada del mateix Nova. Ho fa amb un joc de colors exquisit, alimentant la mirada de l'espectador amb metàfores visuals, analogies cromàtiques i moltes altres alegries conceptuals. El resultat és un seguit d'impactes fílmics que superen qualsevol expectativa.


I a pesar que la simbologia és críptica i que molts cops és veritablement difícil comprendre què s'està mirant, el cervell s'excusa i respon que està mirant quelcom de molt bell. I punt. I ja n'hi ha prou, amb això, molts cops. En tot cas, perduda tota referència concreta a la història armènia per a algú inculte com qui aquestes ratlles us escriu, les etapes de la vida del poeta es poden seguir sense dificultats i la insistència en deixar entreveure Armènia en cada pla es fa palesa, ja sigui en la taca carmesí que deixen les magranes i que forma el contorn geogràfic del país, ja sigui en els colors del flocs de llana que repeteixen els de la bandera nacional, ja sigui en mil altres detalls.


Perseguit per la justícia russa, encarcerat i vilipendiat públicament, Parajanov no va poder eludir la censura amb aquesta pel·lícula, que fou escapçada, triturada, reduïda i retitulada (com a "El color de la granada"). Però la restauració a la que es sotmeté al 2014 (de la mà de Martin Scorsese) recuperà el metratge perdut, la reorganitzà i permeté gaudir-la en tot el seu esplendor original a la manera en què Parajanov l'havia concebuda.


Un gaudi per als sentits, una pel·lícula per a la història del cinema, Sayat Nova és el film que has de veure quan ja no creus que el cinema pugui ser un art més bell del que ja és.