El cumpleaños (Historias para no dormir, episodi 1) (1966) - Narciso Ibáñez Serrador (creador)

L'emissió de la millor sèrie de televisió espanyola de la història (es pot discutir, és clar, però jo no en tinc cap dubte) va suposar una fita aclaparadora, un punt i a part, una pinacle mai més superat en la narrativa de ficció de la petita pantalla ibèrica. I tot va començar un 4 de Febrer de 1966, amb un plató de televisió al descobert i un Narciso Ibáñez Serrador presentant, amb el seu estil sorneguer inconfusible, la seva nova sèrie per a TVE. Per inaugurar-la havia escollit adaptar un relat del reputat autor de ciència ficció nord-americà Fredric Brown: 'El cumpleaños'.

Un home que avui compleix cinquanta anys ens narra, amb veu en off, els seus plans per assassinar a la seva dona aquesta nit, en tornar de celebrar-ho en un restaurant. El seu fàstic i la seva basca envers ella és irreductible, no pot més, l'odia, la vol matar. La vol matar i fugir, començar una nova vida, tornar a néixer, tot just després de complir mig segle. I aquest curtmetratge de tan sols 12 minuts ens porta del seu fàstic fins a l'execució del seu pla, desgranant-ne amb precisió els detalls, fent-nos-en còmplices muts i impotents.

La precisió del pla de l'home és igual de minuciosa i perfecta que la posada en escena d'aquest llampec narratiu televisiu que és 'El cumpleaños', rodat en 16mm (és a dir, com si fos cinema) per primer cop en la història de la televisió espanyola, amb un guió del propi Ibáñez Serrador (tot i que ell sempre signava com a Luis Peñafiel) i amb un inquietant Rafael Navarro de protagonista.
Així va començar la millor sèrie de la televisió espanyola, amb una porta que s'obria grinyolant...



Si voleu enganxar-vos a la sèrie i no sabeu per on començar, aquí us hem fet una tria comentada per tal de posar-vos-ho fàcil.