Escenes sota la pluja (III)

Cap comentari
Ja sigui per fer-ho més èpic, més romàntic, més trist o més divertit, si en una escena hi ha pluja el dramatisme augmenta. Hi ha milers de moments en la història del cinema en que plou en una escena, però no n'hi ha tants en els que la pluja juga un paper important, on no és un simple acompanyament sinó que empeny l'escena cap a la categoria de mite.
En aquesta nova secció ens hem proposa reunir-ne les totes. Si se us en acut alguna, dieu-nos-ho i li en farem un post. Aquí teniu totes les escenes de pluja publicades fins ara.
 

Una de les escenes més poderoses del cinema dels 90 va ser aquesta filmada per la gran Jane Campion en una pel·lícula rodona i mítica que va aglutinar com poques vegades el públic i la crítica. El marit de la Ada ha descobert que té relacions amb el veí (Harvey Keytel) i la ràbia el posseeix. És just llavors quan arriba aquesta escena.



La escena, per si sola, és aterradora -molt en part gràcies a les interpretacions de tots tres-. Però la pluja no només li afegeix el dramatisme habitual sinó que permet una de les imatges més belles vistes mai en cinema: l'esfondrament final de l'Ada sobre el fang, amb la seva faldilla bufant-se vaporosament.