El ministerio del tiempo (2015) - Javier Olivares i Pablo Olivares (creadors)

2 comentaris
Ens vam atansar a veure El ministerio del tiempo amb moltes ganes i expectatives, doncs molts havien cridat als quatre vents que era una de les millors sèries espanyoles de tots els temps. Si, a sobre, té a veure amb els viatges en el temps, allà que ens hi trobareu.
I és veritat que la sèrie parteix d'unes bases molt interessants: Un ministeri secret del govern que, aprofitant una estructura de portes espai-temporals, s'assegura que la història d'Espanya segueix el seu curs sense que ningú vingui a distorsionar-la, a matar a Lope de Vega abans de que escrigui les seves obres mestres, etc.
La idea no és nova, en tot cas. La història de la ciència ficció està farcida de "policies" del temps, que lluiten per evitar que el continu temporal no entri en paradoxa. Però, indubtablement, lligar-ho amb els mites històrics espanyols sembla que pot donar molt joc.


Però només ho sembla. I és així perquè, com en la majoria de les produccions espanyoles, tot està fet amb una matusseria espectacular. Fem-ho ràpid, això:
- La direcció és tova i, per tant, no és capaç d'infondre-li la més mínima tensió dramàtica o d'acció. I, a més a més, és incapaç de corregir un guió ple de forats narratius i dramàtics.
- La meitat dels actors estan pèssims. (Si ho voleu veure en positiu, l'altra meitat estan prou bé).
- La història fa aigües a nivell de ciència-ficció i les explicacions que s'hi donen són lamentables.
- Les constants conyetes sobre les retallades dels funcionaris, la improvisació espanyola, els personatges històrics fent funcions ministerials... molt barroer tot plegat.

I podríem seguir. Però fa mandra. Tanta com veure un capítol més de la sèries espanyola més sobrevalorada d'aquest any.
Però, espera... no ho tanquem així. Fem l'esforç de ser justos. S'aprecia -paraula que sí- la intenció de fer un producte interessant i enginyós. La premissa és curiosa i, com deia el Ferran Monegal l'altre dia la seva columna periodística, pot donar molt de joc. És tan sucosa, aquesta premissa, que estem segurs  que no trigaran en arribar ofertes d'altres països per adaptar-la a les seves realitats històriques. Però fins que no arribi, algú tindrà que escriure i filmar els capítols de la versió espanyola que, hores d'ara, ens avorreix cosa fina.

2 comentaris :

peli davui ha dit...

La sèrie podria donar molt de joc, però aquest, és un joc al que els guionistes d'aquí no saben jugar. Saben les normes, però se les salten i alhora es queden a la superfície.
Creia que era l'únic a qui no li agradava... amb el primer capítol en vaig tenir prou.

Marc Ambit ha dit...

Molt d'acord. Li poses un equip de guionistes més solvent i una direcció més compromesa i en surt una petita meravella.