Daños y perjuicios (Damages, 2007) - Glen Kessler, Todd A., Daniel Zelman

Cap comentari
Una sèrie d'avocats en la que no apareix ni un judici. L'altra cara de la moneda de Perry Mason, per dir-ho així. I és que Damages no va de judicis, va de poder.

La Patty Hewes (Glenn Close) contracta a la Ellen Parsons (Rose Byrne) per la seva firma d'advocats just quan es posa en marxa un cas molt complex. Un magnat (Ted Danson) és acusat de frau fiscal pels seus empleats, als que va enganyar amb les accions de la companyia (en un cas que recorda molt al d'Enron).

La sèrie s'estructura al voltant d'un cas per temporada (en té cinc, de temporades) i es centra en la investigació que el bufet de l'acusació, dirigit per la implacable Patty Hewes, engega per destapar els draps bruts del milionari. Però aquí tothom té secrets que amagar, draps bruts que ocultar, brutícia que escombrar sota l'estora. I la manca d'escrúpols i de moral en el sector dels advocats d'aquesta sèrie és tan absolutament radical com evident. La informació és poder, i aconseguir-la pels canals legals i habituals pot ser complicat. No val a tenir la pell fina.

La primera temporada està explicada de forma absolutament brillant i fascinant mitjançant una estructura de temporalitat doble. Per una banda tenim el present, que avança de manera fulminant cap al clímax. I, per una altra banda, tenim un flash-forward que funciona, cap enrere, des del clímax final. Així, la sèrie té dos punts temporals diferents que, a mesura que avança la trama, es van acostant i apunten a la convergència absoluta.

Per si fos poc, la sèrie posa al capdavant del seu entramat de personatges a dues dones ambicioses, la Patty Hewes (amb experiència, amb moltes guerres lliurades, amb un control absolut de la situació) i l'Ellen Parsons (una novata que busca el seu espai, que encara conserva traces morals i escrúpols). La lluita entre les dues és èpica. I ho és no tan sols per les seves respectives visions de la professió, sinó també perquè en els seus respectius rols de cap i subordinada, permeten tractar un tema poc habitual en la ficció televisiva com és la conciliació laboral. L'Ellen ha d'escollir constantment entre la seva carrera i la seva vida privada, havent de fer malabarismes per mantenir un cert equilibri i que cap de les dues bandes es desmunti.

El repartiment és, d'altra banda, excepcional. Des de les dues protagonistes (la Glenn Close va rebre diversos premis pel seu paper) fins als secundaris com el Ted Danson o el Zeljiko Ivanek. L'èxit i el prestigi de la sèrie en la seva emissió pel canal de cable FX va portar a la productora a poder contractar altres grans noms de l'escena nord-americana com el William Hurt, la Marcia Gay Haden, el John Goodman, el Martin Short, la Lily Tomlin, el Ryan Phillippe o el John Hannah.

Farcida fins dalt de sorpreses, de girs dramàtics, de suspens i de cliffhangers, Damages és una sèrie que es pot gaudir tant des dels ulls d'un espectador àvid d'emocions, de deixar-se portar (com si d'una mena de Prison Break es tractés), com des de la perspectiva d'una sèrie narrativament força complexa i amb un munt de sub-texts molt interessants a anar esmicolant per captar l'essència d'una món professional que, ja sigui d'advocats o de qualsevol altra professió, entén l'èxit només a base de cedir en l'aspecte moral.