La peli de... Raquel Ortega

M'encanta veure quines pelis trien els amics de l'Última Projecció quan els hi demanem quina és la seva pel·lícula favorita. De moment hi ha de tot. Doneu-li un cop d'ull i veureu que hi ha de tot gènere i condició, de més famoses i de més desconegudes. Però totes tenen un tret en comú: li han canviat la vida a algú, l'han feta millor, l'han marcat.
Avui és la Raquel Ortega la que ens explica la seva tria: una pel·lícula fantàstica i molt entranyable d'un director que va marcar una època quan estava realment en forma.

Em veig incapaç de triar una única pel•lícula preferida, però si que sóc capaç d’anomenar-ne, sense haver de pensar gaire una desena, i aquesta n’és una d’elles.
No és un clàssic, (de moment ;) ),  ni un melodrama, ni una comèdia, de fet per mi, és la combinació perfecte de totes tres. No recomanable per a qui no agradi el teatre, ja que els personatges no es mouen pràcticament del mateix escenari, i les situacions i personatges son típicament teatrals...al més pur estil Branagh.
And my oscar goes to......Los amigos de Peter, del Keneth Branagh. Peli relativament “moderna”, any 1992. Un repartiment esplèndid i magistralment dirigit. Ens narra la trobada que organitza el (gran) Stephen Fry dels seus amics(Emma Thompson, immens Hugh Laurie, Imelda Stauton , Phillida Law entre d’altres) , els quals fa 10 anys que no es veuen,  la nit de cap d’any, a la mansió familiar. A partir d’aquesta senzilla trama, el Branagh dirigeix magistralment el que és una comèdia  melodramàtica, al més pur estil Woody Allen (d’en peus) d’una manera àgil, ràpida, i molt emotiva. Amb un guió mordaç i molt intel•ligent, els personatges, amb unes vides ben diferents, poc a poc van deixar sortir la realitat de les seves misèries, els seus somnis, pors, i esperances trencades. Durant 2 dies la convivència d’aquests amics retrobats, fa que ens vagin guanyant el cor poc a poc. Arrencant-nos somriures quan en el fons hi ha drama. Pel•lícula que té moments per tots els gustos, dramàtics, còmics i  d’altres molt emotius (menció especial a la reconciliació del matrimoni torturat per la mort d’un dels seus fills) amb el colofó final de la sorprenent revelació d’en Peter.

Part primordial d’una bona pel•lícula, al menys per mi, és la seva banda sonora , i aquesta és senzillament excel.lent. Molt fresca,“ochentera” i clavats els moments en que sonen les cançons: Queen, el Boss, Cindy Lauper, Pretenders entre d’altres. Crec que, val la pena “perdre” 101 minuts de la vostra vida per veure-la. Un cant a l’amistat, a la fragilitat humana i al respecte per la diferència. No us defraudarà ;)
Ahhh i tot i que no faci falta dir-ho...en versió original!!