The King of Kong (2007) - Seth Gordon

La obsessió per aconseguir ostentar el rècord mundial de puntuació a la màquina de videojocs arcade Donkey Kong centra aquest documental perfectament estructurat com si d'una peli a l'ús de Rocky es tractés.
Tenim, per una banda, a en Billy Mitchell, l'actual campió, un triomfador absoluta, acostumat a ser convidat a les televisions, a estar envoltat d'admiradors i a centrar atenció. I, per l'altra, l'aspirant, un introvertit bon home que, tot i les seves més que evidents facultats psicomotrius (juga a basquetbol, beisbol, toca el piano, la bateria, etc.) mai no ha aconseguit triomfar en res. És més, quan ha tingut la ocasió de convertir-se en llegenda, en triomfador, alguna cosa sempre s'hi ha interposat i li ha impedit assolir la glòria. És en Steve Wiebe.

El campió apareix com a superb, excessivament segur de si mateix, sospitosament enrolat en les files de la organització que avalua els possibles nous rècords que superin el seu. L'aspirant se'ns mostra carregat de bondat, tímid, gens agressiu i amb la intenció de competir contra si mateix, que no contra els demés.

La banalitat de la competició en si deixa espai, justament, per a diverses interpretacions, fins i tot potser del somni americà. La cohort de frikis dels videojocs que habiten el documental és fantàstic: des de l'aspirant llepaculs fins a la iaia de 80 anys que també competeix per aconseguir un rècord arcade i deixar així enrera els seus altres vicis.

Astuta, ben explicada i a estones brillant, aquesta barreja de cinema esportiu made in Hollywood i documental funciona a la perfecció, entreté i arriba una mica més enllà del que el seu plantejament podria suggerir.