Hiroshima mon amour (1960) - Alain Resnais
Hi ha un selecte grup de cineastes i de pel·lícules que han vingut a demostrar que el cinema és un art. Són poques, molt poques cintes, les que han tractat el cel·luloide com si fos un llenç, afegint-hi la dimensió temporal, intentant anar més enllà del que estava establert, més enllà del que el cinema nord-americà, el que assentà gran part de les bases de la narració cinematogràfica popularment acceptada, proposà.
Resnais juga amb les imatges, les transposa, les intercala, sembla no voler seguir cap norma, sembla estar experimentant. L'encisador text de Marguerite Duras, escrit expressament pel film a encàrrec del propi Resnais, ja posa fil a l'agulla per tal de que el francès n'acabi confeccionant un tapís ple de sentiment i de sentit.
La memòria i l'oblit, encadenats a una història d'amor fugissera.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada