Les mirades a càmera de Gentleman Jack

Gentleman Jack és un drama d'època ben curiós i satisfactori per a qui té ulls curiosos. La història (veridica) de l'Anne Lister, dona de negocis pionera del segle XIX que torna a la seva mansió familiar per establir-s'hi i posar en ordre l'economia després d'emprendre viatges per tot el món, ens dibuixa un personatge a contrapèl d'una societat que no tolera res que se surti dels convencionalismes preestablerts i imposats. Una dona que fa negocis! Una dona que porta l'economia familiar! Una dona que viatja! Una dona que parla! I, ai las!, una dona que estima altres dones!


I, de tant en tant, la protagonista ens mira, ens interpel·la, ens parla, es confessa a nosaltres, mers espectadors separats per un segle i mig i —és clar— per una pantalla. Però el missatge arriba clar, perquè l'Anne ens mira directament als ulls, en un joc metalingüístic enginyós que alguns espectadors puristes no han paït bé ("trencar la quarta paret en un drama d'època?!?! Intolerable!").

Una de les vegades que l'Anne Lister mira a càmera amb complicitat, la seva germana, amb qui estava parlant, li pregunta "a qui mires?". Resposta: a nosaltres; precisament a nosaltres.


Més enllà de l'anècdota, les mirades a càmera d'aquesta dona a contracorrent no ho són només de complicitat sinó de saber que algú vol escoltar la seva història, talment com si l'Anne Lister sabés, quan va escriure el seu diari al voltants del principi del segle XIX, que algú pararia atenció a la seva vida, als seus actes.

La mirada de la Lister sembla que ens demana recolzament a través dels segles que ens separen. Però potser és a l'inrevés i som nosaltres els que, des d'un segle XXI ple (encara) d'injustícies de gènere busquem una ànima amiga, una pionera de l'empoderament que ens serveixi de fulcre per recolzar-nos-hi, sabent que, en realitat, la lluita encara no ha acabat.