Red lights (2012) - Rodrigo Cortés

Deixeu-me començar aclarint dues coses:
1- Red lights no és una gran pel·lícula.
2- Red lights no és una mala pel·lícula.

Què? Està clar? :D  A veure si em sé explicar -sense explicar massa, doncs és d'aquelles pelis en les que si esperes gaudir-la una mica val més la pena no saber res i deixar-te portar-. Red lights és una pel·lícula sobre les creences, però explicada més des d'una vessant lúdica. La trama és molt de gènere, molt efectista, amb girs i sorpreses constants. Narra els intents de dos científics (sempre impressionant Sigourney Weaver, un tant desbocat Cillian Murphy) dedicats a desenmascarar a falsos psíquics, vidents, mentalistes i altra fauna digna de dur-se bé amb l'Iker Jiménez. La trama es desplega en el moment en que apareix en escena el gran mentalista Simon Silver, una mena d'Uri Geller desfermat (encarnat pel gran Robert DeNiro) que no només doblega culleres sinó que es proposa demostrar a la ciència que hi ha altres tipus d'energia més enllà de les que ja coneixem.

Així, el que comença com una proposta que voreja el cinema de terror (amb vidents, esperits i fenòmens paranormals) trepitja després amb força el terreny del suspens, i no l'abandona fins al final.

I ara tornem als dos punts inicials. No és una gran pel·lícula, perquè no aconsegueix mantenir el mateix bon to durant tot el metratge, s'encalla a estones, es difumina, es dil·lueix. Però si assumim que hi ha valls, també vol dir que hi ha cims destacables. I és aquí on hem de dir que Red lights no és, ni de bon tros, una mala pel·lícula. És més, si un té una mica de paciència per esperar el proper moment àlgid, la pel·lícula li deixarà una agradable sensació d'haver estat veient una pel·lícula prou entretinguda de la que se'n pot estar parlant llarga estona un cop s'ha acabat.


Al cap i a la fi, Red lights és la demostració de que hi ha cineastes espanyols que no només tenen la habilitat de dirigir produccions complexes i d'estil hollywoodienc en la forma, sinó que -ja ho va demostrar amb Buried- la seva narrativa s'hi adapta perfectament i, per tant, s'allunya de l'encarcarat llenguatje cinematogràfic espanyol. Veure Red lights val la pena encara que sigui només per això.