Un patètic precursor del Torrente aquí entre el luxe i el glamour de l'escena del rock a Los Angeles. Acudits grollers, actituds masclistes a dojo i, el pitjor de tot, les ganes de fer-ho servir no com a simple acudit sinó com a model a imitar.
"tanto gilipollas... y tan pocas balas" mítica frase d'aquesta peli... ho sento, pero a mi m'agradava molt de petit... tot i que reconec que fa com 15 anys que no l'he tornat a veure, pero com veus, em vaig quedar amb una de les seves frases... no em facis unfollow!! :))
Amb 8 anys em van portar a veure 2001 i vaig al·lucinar. També em van portar a veure una de l'Abbot i el Costello en una casa plena de monstres i vaig haver de marxar del cinema de la por que tenia. Des de llavors que no me'n puc estar, hi estic enganxat.
Les primeres pelis que vaig veure al cine van ser Star Wars, Cristal Oscuro i E.T.
Després van venir els Goonies i l'Indiana Jones i també Coppola, Kubrick, Cronenberg...
Al descobrir Lynch vaig pensar que no hi havia res més impactant però em vaig equivocar.
3 comentaris :
"tanto gilipollas... y tan pocas balas" mítica frase d'aquesta peli...
ho sento, pero a mi m'agradava molt de petit... tot i que reconec que fa com 15 anys que no l'he tornat a veure, pero com veus, em vaig quedar amb una de les seves frases...
no em facis unfollow!! :))
Tinc massa bons amics als que els encanta aquesta peli, jejeje, t'has salvat de l'unfollow :D
Potser és aquest el teu guilty pleasure més amagat?
ui no, en tinc de molts i de més bons... dona'm temps i et sorpendré amb una altra crítica :)
Publica un comentari a l'entrada