Man seeking woman (2014) - Simon Rich (creador)

1 comentari
Que la comèdia televisiva està evolucionant és una evidència que ja fa anys que es nota. De les sitcom gravades amb vàries càmeres que van arribar al seu zenit a final dels 90 amb la trinitat Friends, Frasier i Seinfeld (aquesta última ja mostrava un cert distanciament de les sitcom) hem passat a una clara diversitat de formats (The office, tant UK com USA, amb el seu fals documental; la brillant Arrested development, en el seu continu joc autorreferencial; Girls i Louie com a paradigmes de la comèdia alternativa amarga; i un llarg etcètera).
Sembla un moment dolç per als amants de les comèdies, donada la gran varietat i l'experimentació en la graella televisiva contemporània. Justament, una de les sèries que més ens ha sorprès darrerament és la magnífica Man seeking woman.

La història (per)segueix al Josh, un jove introspectiu que és abandonat per la seva núvia, i que s'ha d'enfrontar a la nova situació amb l'ajut del seu amic Mike. I on està la gràcia? La gràcia està en el trencament de la rigorositat narrativa per endinsar-se de ple en l'absurd i el surrealisme. Només un exemple: Què és el pitjor que li pot passar a un paio que encara segueix creient que té opcions amb la seva ex que l'acaba de deixar? Que descobreixi que ja està sortint amb un altre paio? No! Que descobreixi que està sortint amb en Hitler! Sí, sí, amb el Hitler de l'alemanya nazi; que no està mort, que només ha estat amagat tot aquest temps. I ara surt amb la seva ex. "Sóc millor que el Hitler!", exclama el Josh.
Aquest és el to. Fent-se servir de situacions surrealistes, Man seeking woman encerta a portar les dificultats del single a la pantalla com mai s'havia fet abans. Cites a cegues amb trolls (autèntics), una mare que el tortura literalment per aconseguir informació sobre la seva relació amb una "nuvieta", una núvia massa atractiva i les dificultats de gestionar-ho que té algú insegur, etc.

Les situacions d'aquest tipus són la matèria prima d'aquesta original sèrie que, si bé s'entrampa en acudits sovint grollers, troba la manera de ser original i de fer riure amb aquesta originalitat. És d'aquelles comèdies que no només rius quan la veus, sinó també quan l'expliques. Una petita joia de la ficció televisiva contemporània.

1 comentari :

peli davui ha dit...

Gràcies per la recomanació! Ja m'he polit 6 capítols seguits. És el meu estil de sèrie d'humor: surrealista, humor ràpid, durada justa... I a més el prota és de la troupe de James Franco, Jonah Hill, Seth Rogen,,, que estan aportant un toc diferent a la comèdia! Demà els 4 capítols restants! ;-)