Ha mort J. P. Simon (o Juan Piquer Simón)

Quan el Tim Burton va donar a conèixer el treball del "pitjor director de cinema del món", Ed Wood, em va venir al cap la imatge de les pelis del J.P.Simon. Apassionat del cinema d'entreteniment i del fantàstic, va intentar sempre arribar al seu públic, no importa de quina manera. Així, la seva primera estratègia va ser signar les pel·licules amagant el seu nom real, Juan Piquer Simón (amb accent), pel de J.P.Simon, que podia sonar a americà. Igualment, va intentar fer servir sempre un repartiment d'actors i actrius estrangers/es per tal de reforçar aquesta idea i escapolir-se del prejudici (probablement justificat) de que a Espanya no es podien fer bons films de gènere.
Va començar la seva carrera recolzant-se en obres del Jules Verne, donant forma a obres com Viatge al centre de la terra o La illa misteriosa però en una versió de sèrie B molt peculiar, amb uns efectes especials realment d'estar per casa i una direcció d'actors realment pèssima.
Una d'elles, la que ell va batejar com a La misteriosa isla de los monstruos, va ser una de les pelis que de petit més em va impactar. El repartiment era de luxe, Terence Stamp i Peter Cushing feien uns papers secundaris (no hi havia calers per a pagar-los més presència), però també hi apareixia una jovenívola Ana Obregón o l'omnipresent Paul Naschy.
Vint anys més tard de la seva estrena, algú es va prendre la molèstia d'agafar-ne imatges, editar-les i afegir-les-hi efectes de so molt particulars per fer-ne un tràiler modernitzat que, realment, la fa més llaminera del que era en el seu inici.
La influència de la sèrie LOST és ven palesa -fins i tot amb efectes de so molt reconeixibles- donant com a fruit un tràiler d'una peli realment cutre i de sèrie B que funciona perfectament com a homenatge a la mort del seu artesanal artífex.



Va acabar dirigint capítols de la sèrie Manos a la obra, però la seva filmografia està farcida de pelis de gènere, convertint-se així en un dels pocs artesans del cinema de gènere a Espanya. El seu nivell fílmic, això sí, era realment baix, però el seu esforç i empenta en tirar endavant el seu cinema bé val un humil homenatge.