Easy (2016) - Joe Swanberg (creador)

Cap comentari

De les cendres del mumblecore (cinema independent de molt baix pressupost, urbà, concentrat en personatges de 20-30 anys, molt diàleg, temàtica de relacions, etc.) Joe Swanberg ens regala tota una sorpresa televisiva amb Easy, un mostrari de la flora i la fauna urbana de Chicago, joves ratllant la trentena que s'aboquen a la maduresa plens de conflictes i d'inseguretats.
Easy, doncs, amb els seus capítols de vora mitja hora, ens presenta un cúmul de petites històries auto-conclusives que acaben conformant un mosaic de les aspiracions i frustracions de la generació Y (ens ha recordat força al plantejament de High Maintenance). De justícia seria dir, però, que més que auto-conclusives, les petites històries d'Easy són més bé auto-inconclusives, donat que el que veiem no és més que un moment, un retall concret d'una existència que malda per sortir de la normalitat, que renuncia a deixar de banda els seus somnis de grandesa, i que, en acabar els episodis, encara mostra signes d'incertesa, de desconcert, de desorientació. 


Per descomptat, Swanberg insisteix, tot i que aquí el pressupost sigui una mica més folgat, en molts dels trets del seu mumblecore habitual. Els actors, coneguts, però no massa (d'aquells que et sonen però no saps de què) a excepció de l'Orlando Bloom i la Malin Ackerman, circulen lliures per unes pautes de guió obertes i flexibles, buscant l'espontaneïtat (molt aconseguida, a Easy), fent que els personatges arribin a l'espectador i puguin recordar-nos a companys i amics propers. Històries de germans que volen encetar una cerveseria il·legal en un garatge, d'una parella estable a la que una simple conversa sobre sexe en una festa els refresca totes les seves inseguretats, de la jove que vol tornar-se vegana i ciclista de la nit al dia per estar més al dia, del dibuixant de còmics que fa servir la vida dels seus amics i coneguts per fer-se famós, la parella que vol especiar una mica el seu sexe convidant a algú a unir-se'ls-hi, etc. Són totes elles petites històries. Per si soles no omplirien un tovallonet de paper en un dels bars en els que els protagonistes es demanen batuts, cerveses i cafès carregats. Però junts... ah!, junts esdevenen un panòptic privilegiat des del que observar minuciosament allò que li espera a una generació, la Y, que ha estat la primera en rebre una bufetada ben sonora d'una vida que no és com se'ls hi va vendre. 


Easy és, per tant, una molt deliciosa i dolça sacsejada a un somni que es desmunta i s'ensorra sigil·losament, una sèrie notable en tots els sentits que deixarà un molt agradable gust de boca a tots els fans de les dramèdies independents novaiorqueses dels 90' i 00' o a aquells que, simplement, gaudeixen d'unes històries corals que tan sols prenent sentit quan les uneixes en un tot indestriable.